Estudis biomecànics de la marxa i correccions amb plantilles

La mecànica s'aplica en sectors molt diversos com l'aeronàutic, l'automobilístic, l'industrial i també en la medicina on es coneix amb el nom de biomecànica. Podem dir doncs que, la biomecànica és la disciplina científica que estudia les estructures de caràcter mecànic del cos humà i es recolza en altres ciències com l'anatomia, la fisiologia i la mecànica. El cos humà és una complexa estructura en la qual hi trobem músculs, óssos, tendons, lligaments i diverses estructures amb un comportament biomecànic individual i a la vegada connectats entre sí per interactuar conjuntament formant part d'un sistema o aparell, com per exemple, l'aparell locomotor responsable del moviment del cos humà. Per tant, comprenent i analitzant la biomecànica del nostre cos, al caminar, al córrer, fent esport o la postura en el treball, podem determinar l'origen de les anomalies que poden produir les variacions en les estructures mecàniques del nostre cos, alterant el seu correcte funcionament amb el consegüent evitar el  risc de lesions.

Estudi de la marxa

L'aparell locomotor, responsable del moviment del cos, està format pel sistema ossi i muscular. El sistema ossi el formen el conjunt d'ossos, cartílags i lligaments que conformen l'esquelet. El sistema muscular està format per tots els músculs del cos, que en unir-se als óssos i mitjançant la seva contracció, provoquen el moviment. El sistema nerviós és el responsable de la coordinació i estimulació de la musculatura que produeix el moviment humà. Aquestes sumes d'estructures i articulacions, interactuen formant una xarxa que manté el cos en equilibri. Aquesta xarxa que forma el nostre cos, és suportada pels nostres peus, per això que, els hi hem de donar una importància rellevant i tenir molta cura ja que són la nostra base de sustentació. Els peus no són una estructura aïllada del nostre cos, sinó que estan interconnectats amb ell a través de les estructures òssies i de les cadenes musculars de les quals formen part. Caminant, durant la marxa o la carrera, totes les articulacions estan implicades per dur a terme el moviment. En l'estudi de la marxa es valora i compara els moviments de cada persona amb uns rangs de moviment considerats normals i és aquí on, observant les diferències vers la normalitat, es pot corregir el gest incorrecte modificant-lo per evitar futures alteracions o lesions esquelètiques o musculars que poden produir patologies importants si no es modifiquen a temps.

Valoració postural

Des de l'inici del gateig a la infantesa fins que s'arriba a la vellesa, el cos està condicionat per les lleis mecàniques i biològiques del creixement ossi. A grans trets, les estructures del cos que estan sotmeses a més estrès, càrrega, tensió o flexió, es deformen per adaptar-se a aquest excés d'estímul, configurant així la forma del nostre esquelet durant les diferents etapes del creixement i consolidant-se a l'edat adulta. Hi ha multitud de factors que influeixen en aquest a la configuració com: el temps de gateig, l'edat que comencem a caminar, el tipus d'activitat física, el treball que desenvolupem, la pràctica o no d'esport, etc... Una durada en el temps, massa breu o excessiva d'aquests processos durant el creixement del cos, poden produir anomalies o deformitats anatòmiques, que queden consolidades a l'edat adulta. La detecció precoç d'aquestes anomalies, permetrà establir un pla d'actuació per tractar preventivament l'aparició en un futur, de patologies i lesions irreversibles.

Millora del gest

L'estudi de l'actitud postural en diverses situacions, tant esportives com laborals o de la vida quotidiana permet observar quins són els gestos incorrectes i vicis posturals que poden alterar les estructures anatòmiques, produint dolor o lesions. L'aplicació de la Biomecànica a la podologia, permet estudiar quins són els trajectes del moviment humà més adequats en cada situació, evitant punts de pressió, sobrecàrregues, estrès.....etc en definitiva, s'evita l'aparició de lesions i permet la millora del gest, per obtenir un òptim rendiment en qualsevol moviment del cos humà ja sigui a nivell professional o esport.

Podologia - plantilles

El peu garanteix un equilibri perfecte del cos tant en marxa com aturat, cada part del peu executa un moviment concret que ve determinat per com el peu es posa en contacte amb el terra igualment absorbeix les vibracions que es produeixen a cada pas evitant possibles repercussions en les articulacions superiors com l'esquena, els malucs i els genolls, per tant, el sincronisme dels ossos, nervis, tendons i músculs al voltant d'aquesta estructura és el que ens permet desplaçar-nos. L'extremitat inferior tanmateix assegurar la nostra posició bípeda, actuar com a esmortiguador, absorbeix el cop amb el terra i impulsar de nou el cos, això fa que les funcions de l'aparell locomotor el converteixin en un termòmetre on es reflecteixen els desajustos de qualsevol part de la cadena motora. Tota l'atenció que els hi puguem donar és poca, ja que degut a la seva gran capacitat d'adaptació els peus pateixen en silenci i les seves possibles afeccions no es manifesten fins que ja són en un estat avançat. Hem de mantenir una política de prevenció i visitar el podòleg una vegada a l'any Qualsevol durícia, molèstia desgast irregular de la sabata potser la primera senyal d'alarma. Moltes de les alteracions dels peus es cronifiquen si no actuem a temps. El 80% de la població pateix algun problema en els peus al llarg de la seva vida.

Higiene del peu

Per ser únics en les seves característiques, requereixen unes atencions especials:

• Rentat: S'han de rentar amb sabó a diari per evitar la proliferació de malalties.
• Assecat: Els peus s'han d'eixugar per contacte i no per fricció, pot lesionar la pell, sense descuidar les zones interdigitals on la humitat afavoreix l'aparició de fongs i berrugues
• Hidratació: Els peus tancats tot el dia dins la sabata es ressequen, després del rentat és important hidratar bé la planta i el taló on la pell pot esquerdar-se.
• Ungles: El tall de les ungles ha de ser recte i no oblic quan l'ungla és plana si no provocaríem lesions en els teixits que les envolten, en cas de tindre les ungles en forma de teula millor visitar el podòleg, la llargària de les ungles ha de ser la mateixa que la dels dits.
• Fongs i berrugues: Zones humides com a dutxes d'establiments esportius, piscines, balnearis i dutxes de platges hem de fer servir unes sandàlies de goma per evitar el contagi.
• Lesions: Davant de qualsevol lesió o molèstia en el peu com ara una durícia, ull de poll o galindó cal anar al podòleg, a més de tenir el material i el coneixement necessari per tractaria pot esbrinar quina és la causa que provoca la seva aparició i actuar sobre ella.

Com calçar-se?

Les sabates han de ser unes aliades que protegeixin i subjectin els peus.

La sabata d'ús diari hauria de ser:

• Ample: han de ser prou amples per adaptar-se a la forma del peu, sabates amb forma de peus no peus amb forma de sabata, subjectar sense pressionar i amb mobilitat dels dits a l'interior.
• Sola: la planta del peu ha d'estar aïllada del terra, mantinent la sensibilitat, les soles molt gruixudes fan que el peu no sàpiga on trepitja, les poc flexibles disminueixen la mobilitat del peu.
• Subjecció: Els peus han d'estar subjectes a la sabata per la part posterior amb un contrafort, i
  lligats a la zona de l'empenya on no es fa malbé cap articulació.
• Alçada: El taco de la sabata hauria de ser entre 2 i 4 cm per facilitar la fase d'enlairament. Més de 4 cm el centre de gravetat cau cap a l'avantpeu i els dits han de suportar tot el pes del cos.
• Materials: Materials nobles que permetin una correcta transpiració i no provoquin al·lèrgia, les costures internes no han de refregar el peu.

Consells

• Cal comprar les sabates noves a darrera hora del dia quan el peu està ben donat.
• Sabates de canya dura, sabates de taló alt, sabates sense taló, o les sabatilles de casa no és convenient utilitzar-les de manera regular.
• Són personals i intransferibles.
• Canviar de sabata regularment al llarg del dia ajuda a que el peu no caigui en la monotomia i sobrecarregui certes parts de la seva anatomia.